CERA 13 es un espacio dedicado al arte contemporáneo y a la producción cultural en Barcelona. Su programación transita entre las presentaciones, las audiciones, las conversaciones, las acciones y las residencias. Los formatos impulsan el diálogo entre artistas y el contexto al margen de los circuitos oficiales. A partir de la consigna Gestión de las Distopías, CERA 13 rompe con la taxonomía impuesta a las prácticas artísticas. Formulando microcosmos ajenos a esquemas mentales que generen inercias o expectativas. Mediante su actividad se entreteje el espacio, el tiempo y la palabra. Esta última cataliza en una proposición dirigida a la comunidad de artistas locales, nacionales e internacionales. En último término, CERA 13 funciona como un organismo que apela y requiere de la colectividad. Con el deseo de emplear el arte como alfabeto capaz de desdibujar sus propios límites. CERA 13 és un espai dedicat a l'art contemporani i la producció cultural a Barcelona. La seva programació transita entre les presentacions, les audicions, les converses, les accions i les residències. Els formats impulsen el diàleg entre artistes i el context al marge dels circuits oficials. A partir de la consigna Gestió de les Distopies, CERA 13 trenca la taxonomia imposada a les pràctiques artístiques. Formulant microcosmos aliens a esquemes mentals que generin inèrcies o expectatives. Mitjançant la seva activitat s'entreteixeix l'espai, el temps i la paraula. Aquesta darrera catalitza en una proposició adreçada a la comunitat d'artistes locals, nacionals i internacionals. En darrer terme, CERA 13 funciona com un organisme que apel·la i requereix de la col·lectivitat. Amb el desig de fer servir l'art com a alfabet capaç de desdibuixar els seus propis límits.
09–16.03.2023
Inauguración Inauguració
09.03.2023 · 18:00h
Horaris
De dilluns a divendres de 18 a 20h
Dissabte de 12 a 14h i de 18 a 20h
Diumenge de 12 a 14h
ANIMAL HOUSE
Dani Montlleó, Setxu Xirau Roig
ANIMAL HOUSE
Curiosament, una de les primeres i més emblemàtiques edificacions de l’arquitectura racionalista (Moderna) Anglesa, considerada un dels primers exemples construits a les illes d’aquest estil i paradigma de tot el que vindria després, la “ Penguin pool” de Bertold Lubetkin i el Tecton Group, era una arquitectura per a ús animal, no humà, projectada el 1934 per al zoològic de Regents Park de Londres .
El Georgià Bertold Lubetkin (Tbilisso 1901/ Bristol 1990), pioner d’aquest tipus d’arquitectura a Anglaterra, edifica un nou habitat per als pingüins del zoològic, inspirat i influenciat en certa manera, pel biòleg, zoòleg, eugenista i escriptor, Julian Huxley (germà d’Aldous Huxley).
Huxley, secretari de la societat zoològica de Londres, demana a Lubetkin per als animals (els pingüins), tot seguint una de las màximes obsessions de l’arquitectura moderna “humana” dels anys 30, transparència. Transparència higienista. Helioteràpia, aire fresc, com la aplicada als humans per combatre la encara endèmica tuberculosi i malnutrició de gran part de la població del moment. Transparència també per poder aplicar sobre els pingüins del zoològic un control més exhaustiu. Control com l’exercit sobre les masses dels nous ordres mundials.
A Julian Huxley l’hi interessava que el visitant de la “Penguin pool”, tingués sempre des de qualsevol punt de vista i perspectiva una visió completa de tot el que passava dins la piscina. Amb tots els pingüins sempre visibles estiguessin on estiguessin.
D’aquesta manera, paradoxalment, la “Penguin pool” o la posterior “ Gorila house” del mateix zoològic realitzada poc després també per Bertold Lubetkin, serien d’una manera aparentment innocent, mitjançant els animals, espais prototips, petits laboratoris d’experimentació social, en realitat humana. Esdevenint l’arquitectura “Moderna” anglesa, res més que la versió i el desenvolupament en pla massiu, d’unes gàbies per a animals del zoo de Londres.
Investigant Bertold Lubetkin i la seva obra realitzada per al zoo de Regents Park, ens vam topar amb aquesta fantàstica fotografia. La maqueta de la “Penguin pool” observada i analitzada per un dels seus futurs habitants, un pingüí.
ESPIES I PINGÜINS
El mateix any de la construcció de la “Pengüin Pool” de Bertold Lubetkin al zoo de Regents Park de Londres, el 1934, l’arquitecte anglès nascut al Japó, Welles Coates construeix l’edifici Isokon, molt a prop, a Hampstead. L’Isokon també pioner i icona de la modernitat arquitectònia anglesa, te varies connexions amb la “Pengüin Pool”.
La construcció va ser un encàrrec de Jack Pritchard, propietari d’una productora de mobiliari amb el mateix nom que l’edifici. Degut a la novetat arquitectònica l’edifici va atreure aviat un gran nombre de personatges excèntrics, snobs, i a artistes i arquitectes a l’exili. Per exemple s’hi va instal.lar a viure-hi, Agatha Christie. El 1937 dins el bar restaurant de l’edifici, l’Isobar (dissenyat per Marcel Breuer), es crea el selecte, “Half Hundred Club” de caire “Champagne Socialist”, l’equivalent britànic a la “Caviar Left” o a la posterior i nostrada, “Gauche Divine”. Membres del club serien l’Ernst Freud (fill del Sigmund), Marcel Breuer, Walter Gropius, Moholy-Nagy, Teodora Alcock (pionera en la utilització del test de Rorschach), la directora de cine Mary Field, Raymond Postgade (creador de l’equivalent de la Guia Michelin anglesa, la Good Food Guide), o el primer Chef posteriorment famós de la televisió anglesa, Philip Harben.
Un altre dels membres il.lustres del club va ser Julian Huxley, inspirador de la “Pengüin Pool” del zoo de Regents. Sembla ser que a instancies de Mr. Huxley, com a gran excentricitat, sovint servien menús realitzats amb animals del zoo. Especialment pingüins.
L’Isokon al ser un reducte de cosmopolitisme, modernitat i aixopluc d’exiliats dins el Londres del moment, durant la segona Guerra Mundial i els anys anteriors, a l’edifici s’hi van colar camuflats entre la gent que apareixia i desapareixia tota una sèrie d’espies nazis i agents dobles anglo-soviètics, com ara alguns dels Cinc de Cambridge. Aquets van ser reclutats precisament per la fotògrafa oficial el dia de la inauguració de l’edifici, Edith Todor-Hart.
Les rampes de l’Isokon, blanques, com de gel, amb la gent amunt i avall, els espies amunt i avall, l’Agatha Christie amunt i avall i els menús de pingüí amunt i avall, tenen una retirada amb la “pingüin Pool” del zoo de Regents amb els pingüins amunt i avall.