CERA 13 es un espacio dedicado al arte contemporáneo y a la producción cultural en Barcelona. Su programación transita entre las presentaciones, las audiciones, las conversaciones, las acciones y las residencias. Los formatos impulsan el diálogo entre artistas y el contexto al margen de los circuitos oficiales. A partir de la consigna Gestión de las Distopías, CERA 13 rompe con la taxonomía impuesta a las prácticas artísticas. Formulando microcosmos ajenos a esquemas mentales que generen inercias o expectativas. Mediante su actividad se entreteje el espacio, el tiempo y la palabra. Esta última cataliza en una proposición dirigida a la comunidad de artistas locales, nacionales e internacionales. En último término, CERA 13 funciona como un organismo que apela y requiere de la colectividad. Con el deseo de emplear el arte como alfabeto capaz de desdibujar sus propios límites. CERA 13 és un espai dedicat a l'art contemporani i la producció cultural a Barcelona. La seva programació transita entre les presentacions, les audicions, les converses, les accions i les residències. Els formats impulsen el diàleg entre artistes i el context al marge dels circuits oficials. A partir de la consigna Gestió de les Distopies, CERA 13 trenca la taxonomia imposada a les pràctiques artístiques. Formulant microcosmos aliens a esquemes mentals que generin inèrcies o expectatives. Mitjançant la seva activitat s'entreteixeix l'espai, el temps i la paraula. Aquesta darrera catalitza en una proposició adreçada a la comunitat d'artistes locals, nacionals i internacionals. En darrer terme, CERA 13 funciona com un organisme que apel·la i requereix de la col·lectivitat. Amb el desig de fer servir l'art com a alfabet capaç de desdibuixar els seus propis límits.
Alquiler de espacio.
CERA 13
GESTIÓN DE LAS DISTOPÍAS
GESTIÓ DE LES DISTOPIES
ÍNDICE INDEX
ANIMAL HOUSE
LOS LÍMITES QUE HABITO
CACHO TROÇ
A OSCURAS A LES FOSQUES
HADES Y HADAS HADES I FADES
TRES EN RAYA TRES EN RATLLA
ARTISTAS ARTISTES
09–16.03.2023
Inauguración Inauguració
09.03.2023 · 18:00h
Horaris
De dilluns a divendres de 18 a 20h
Dissabte de 12 a 14h i de 18 a 20h
Diumenge de 12 a 14h
ANIMAL HOUSE
Dani Montlleó, Setxu Xirau Roig
ANIMAL HOUSE
Curiosament, una de les primeres i més emblemàtiques edificacions de l’arquitectura racionalista (Moderna) Anglesa, considerada un dels primers exemples construits a les illes d’aquest estil i paradigma de tot el que vindria després, la “ Penguin pool” de Bertold Lubetkin i el Tecton Group, era una arquitectura per a ús animal, no humà, projectada el 1934 per al zoològic de Regents Park de Londres .
El Georgià Bertold Lubetkin (Tbilisso 1901/ Bristol 1990), pioner d’aquest tipus d’arquitectura a Anglaterra, edifica un nou habitat per als pingüins del zoològic, inspirat i influenciat en certa manera, pel biòleg, zoòleg, eugenista i escriptor, Julian Huxley (germà d’Aldous Huxley).
Huxley, secretari de la societat zoològica de Londres, demana a Lubetkin per als animals (els pingüins), tot seguint una de las màximes obsessions de l’arquitectura moderna “humana” dels anys 30, transparència. Transparència higienista. Helioteràpia, aire fresc, com la aplicada als humans per combatre la encara endèmica tuberculosi i malnutrició de gran part de la població del moment. Transparència també per poder aplicar sobre els pingüins del zoològic un control més exhaustiu. Control com l’exercit sobre les masses dels nous ordres mundials.
A Julian Huxley l’hi interessava que el visitant de la “Penguin pool”, tingués sempre des de qualsevol punt de vista i perspectiva una visió completa de tot el que passava dins la piscina. Amb tots els pingüins sempre visibles estiguessin on estiguessin.
D’aquesta manera, paradoxalment, la “Penguin pool” o la posterior “ Gorila house” del mateix zoològic realitzada poc després també per Bertold Lubetkin, serien d’una manera aparentment innocent, mitjançant els animals, espais prototips, petits laboratoris d’experimentació social, en realitat humana. Esdevenint l’arquitectura “Moderna” anglesa, res més que la versió i el desenvolupament en pla massiu, d’unes gàbies per a animals del zoo de Londres.
Investigant Bertold Lubetkin i la seva obra realitzada per al zoo de Regents Park, ens vam topar amb aquesta fantàstica fotografia. La maqueta de la “Penguin pool” observada i analitzada per un dels seus futurs habitants, un pingüí.
ESPIES I PINGÜINS
El mateix any de la construcció de la “Pengüin Pool” de Bertold Lubetkin al zoo de Regents Park de Londres, el 1934, l’arquitecte anglès nascut al Japó, Welles Coates construeix l’edifici Isokon, molt a prop, a Hampstead. L’Isokon també pioner i icona de la modernitat arquitectònia anglesa, te varies connexions amb la “Pengüin Pool”.
La construcció va ser un encàrrec de Jack Pritchard, propietari d’una productora de mobiliari amb el mateix nom que l’edifici. Degut a la novetat arquitectònica l’edifici va atreure aviat un gran nombre de personatges excèntrics, snobs, i a artistes i arquitectes a l’exili. Per exemple s’hi va instal.lar a viure-hi, Agatha Christie. El 1937 dins el bar restaurant de l’edifici, l’Isobar (dissenyat per Marcel Breuer), es crea el selecte, “Half Hundred Club” de caire “Champagne Socialist”, l’equivalent britànic a la “Caviar Left” o a la posterior i nostrada, “Gauche Divine”. Membres del club serien l’Ernst Freud (fill del Sigmund), Marcel Breuer, Walter Gropius, Moholy-Nagy, Teodora Alcock (pionera en la utilització del test de Rorschach), la directora de cine Mary Field, Raymond Postgade (creador de l’equivalent de la Guia Michelin anglesa, la Good Food Guide), o el primer Chef posteriorment famós de la televisió anglesa, Philip Harben.
Un altre dels membres il.lustres del club va ser Julian Huxley, inspirador de la “Pengüin Pool” del zoo de Regents. Sembla ser que a instancies de Mr. Huxley, com a gran excentricitat, sovint servien menús realitzats amb animals del zoo. Especialment pingüins.
L’Isokon al ser un reducte de cosmopolitisme, modernitat i aixopluc d’exiliats dins el Londres del moment, durant la segona Guerra Mundial i els anys anteriors, a l’edifici s’hi van colar camuflats entre la gent que apareixia i desapareixia tota una sèrie d’espies nazis i agents dobles anglo-soviètics, com ara alguns dels Cinc de Cambridge. Aquets van ser reclutats precisament per la fotògrafa oficial el dia de la inauguració de l’edifici, Edith Todor-Hart.
Les rampes de l’Isokon, blanques, com de gel, amb la gent amunt i avall, els espies amunt i avall, l’Agatha Christie amunt i avall i els menús de pingüí amunt i avall, tenen una retirada amb la “pingüin Pool” del zoo de Regents amb els pingüins amunt i avall.
16–26.02.2023
Inauguración Inauguració
16.02.2023 · 19:00h
Horaris
De dimarts a divendres de 18 a 20h
Dissabte de 12 a 14h i de 18 a 20h
Diumenge de 12 a 14h
Dilluns tancat.
LOS LÍMITES QUE HABITO
Rita Sala, Juan Diego Thielen
El sello artístico AGNÈS presenta su nueva exposición de arte ‘Los Límites que Habito’ por los artistas Rita Sala y Juan Diego Thielen en Cera 13. La inauguración tendrá lugar el Jueves 16 de Febrero, de 18 a 22 hrs, donde se mostrarán piezas de distintas disciplinas: escultura, pintura y cianotipia.
Este encuentro nos invita a pensar el espacio a través de sus límites. Límites que son, ineludiblemente, de doble naturaleza.
Una ventana, una puerta, una escotilla que se abre o se cierra, establecerán de manera automática un adentro y un afuera de una habitación. Marcando, de alguna manera, lugares donde se desarrollan comportamientos y por consiguiente, hábitos.
El espacio no sería, entonces, sólo aquello que delimita y rodea nuestros hábitos; será aquello que los contiene, al tiempo que es contenido o modelado por ellos.
¿Se nutre nuestro espacio interior de cuanto consideramos valioso en los lugares que habitamos? ¿A qué llamamos habitar?
Enrique Fuenteblanca ha escrito, por otro lado: “Siempre, en el mayor rigor de la palabra siempre, siempre existe un instante o un corte, una línea arrolladora que lo transforma todo”.
Buscamos ser la línea que nos separe de todos esos ciclos asentados en nuestros imaginarios y así, nos permita engancharnos en nuevos.
De este modo, cada obra será una puerta entre lo conocido y lo ignorado.
13–22.12.2022
Inauguración Inauguració
13.11.2022 · 19:00h
Horaris
De dimarts a divendres de 18 a 20h
Dissabte de 12 a 14h i de 18 a 20h
Diumenge de 12 a 14h
Dilluns tancat.
Visites convingudes: +34 607 31 38 07
CACHO
TROÇ
Esterina, Ariadna Parreu, Nico Nubiola
Esta exposición presenta tres artistas cuyo planteamiento y forma de afrontar el espacio es absolutamente diferencial. Sus prácticas se relacionan con las distintas apariciones que el deseo de coherencia y la búsqueda de la identidad originan: Lo fragmentado en Esterina, lo enorme y voluminoso en Nico Nubiola y lo desasistido en Ariadna Parreu, tres puntos de vista que dan una presencia accidental al conjunto de la exposición, permitiendo que el espectador se deje llevar por la narración implícita en las piezas. La exposición propone rastrear los distintos momentos para la acción que cada uno de los artistas ha utilizado y la forma en se entrelazan, proponiendo una lectura distanciada de conjunto del trabajo.
Aquesta exposició presenta tres artistes el plantejament i la manera dels quals d'afrontar l'espai és absolutament diferencial. Les seves pràctiques es relacionen amb les diferents aparicions que el desig de coherència i la cerca de la identitat originen: El fragmentat en Esterina, l'enorme i voluminós a Nico Nubiola i el desatès en Ariadna *Parreu, tres punts de vista que donen una presència accidental al conjunt de l'exposició, permetent que l'espectador es deixi portar per la narració implícita en les peces. L'exposició proposa rastrejar els diferents moments per a l'acció que cadascun dels artistes ha utilitzat i la forma en s'entrellacen, proposant una lectura distanciada de conjunt del treball.
10–13.11.2022
Inauguración Inauguració
10.11.2022 · 19:00h
A OSCURAS
A LES FOSQUES
Franc Aleu, Arturo Bastón, Irene Sesé, Jana TraveEvento Esdeveniment
VIEJUNOS Y JOVEZNOS
CARROSSES I MAMALLONS
11/10/2022 · 19:00h
Viernes 11 de noviembre a las 19 horas en CERA13 en el marco de la exposición A OSCURAS. Diálogo entre los artistas participantes en la exposición: Franc Aleu, Arturo Bastón, Irene Sesé, Jana Trave.
Divendres 11 de novembre a les 19 hores a CERA13 en el el marc de la exposició A LES FOSQUES. Diàleg entre els artistes participants a la exposició: Franc Aleu, Arturo Bastón, Irene Sesé, Jana Trave.
…Cuatro artistas que centran su investigación en las posibilidades técnicas (Franc Aleu), la incertidumbre de las imágenes (Irene Sesé) la inconsistencia de la experiencia del tiempo (Jana Trave) y las consecuencias de la relación entre el movimiento y el color en el aspecto visual de las imágenes, (Arturo Bastón). Aún siedo conscientes de la oscuridad que rodea el acto de creación, los cuatro encuentran un lugar que les permite tomar partido y no permanecer en blanco al dejarse llevar por la sugestión de la oscuridad y la posibilidad de desvelar lo que permanece oculto tres la imagen.
FRANC ALEU “…La veritat és que sent tan guapo com sóc, és normal estimar-me molt. Sovint es converteix en un desig carnal caníbal en què acabo devorant-me a mi mateix. En aquesta ocasió, permeteu-me que us comparteixi uns moments d'intimitat de mi, amb mi mateix filmat pel meu admirat Franc Aleu.”
ARTURO BASTON “...La presente selección de videos (y el 99% de mi trabajo) tiene como factores comunes la total ausencia del uso de cámara y el concepto de apropiación y reciclaje de lo que Hito Steyerl denominaría 'imágenes pobres', es decir de toda aquella imaginera excluida de los protocolos del copyright por carecer de suficiente resolución, nitidez, etc., y que circula libremente por las redes. Utilizando fórmulas propias del collage, intento crear nuevos imaginarios a partir de dicho material, haciendo rotoscopia, añadiendo animación y yuxtaponiendo estilos, calidades y géneros narrativos. El reciclaje y la recontextualización de imágenes son técnicas que me interesan mucho y con las que he trabajado de diferentes maneras desde muy joven, y la creación de videoclips me ha proporcionado un medio idóneo para aplicarlas, experimentar y divertirme. En 'A Oscuras' presento dos piezas a las cuales les tengo bastante cariño por ser colaboraciones con bandas con las que simpatizo especialmente.”
IRENE SESE “...El sol abrasador pica en la cala nudista Waikiki. Las condiciones físicas en las que observamos los cuerpos desnudos y sudados, van desde el calor calcinador hasta el plástico barato de unas gafas de sol, contribuyendo a una ecuación perceptiva que se acerca m·s a la experiencia mística que al crudo materialismo existencial.”
JANA TRAVE “…El proyecto X pretende indagar en la gestación del dolor personal del artista manifestado en la voz, la respiración y el cuerpo. La unión de materiales audiovisuales y obra performativa nos transportan, simultáneamente, a momentos de la infancia y del presente en los que el miedo, la sobre estimulación, los problemas y el ruido exterior desembocan en una vorágine confusa y opresiva.”
Moderado por Mabel Palacín
Moderat per Mabel Palacín
Cuatro artistas que trabajan el vídeo y la instalación de forma antagónica. Sus intereses se mezclan y permiten visibilizar el mundo en el que se mueven, un mundo que arroja un conjunto visual desde el que someter a la imagen. Los cuatro parten del deseo de dar sentido a las imágenes, aun sabiendo que no es posible.
Quatre artistes que treballen el vídeo i la instal·lació de forma antagònica. Els seus interessos es barregen i permeten visibilitzar el món on es mouen, un món que llança un conjunt visual des del qual sotmetre la imatge. Tots quatre parteixen del desig de donar sentit a les imatges, tot i saber que no és possible.